22-26/02/2017

ARCO

 
 
 

A finals de 2014 la galeria Mayoral va iniciar una nova etapa amb l’exposició Miró/Calder, en què es va explicar la relació d’amistat i d’absoluta connexió artística entre ambdós artistes. Un any més tard es va realitzar la primera exposició del cicle d’homenatge i reivindicació del grup Dau al Set, concretament a l’artista Joan Ponç.

Mayoral s’estrena a ARCO amb un projecte d’investigació realitzat per l’equip de la galeria amb el comissariat de Pilar Parcerisas i, sens dubte, amb una voluntat de generar noves mirades a l’art d’avantguarda i postguerra.

Els visitants de la fira poden endinsar-se en dos mons artístics amb una connexió extraordinària. Les obres de Joan Ponç i Alexander Calder flueixen en un univers paral·lel, on l’escultura de Calder The Red Base de 1969 delimita els dos espais.

De Ponç destaca la qualitat d’una complerta selecció de dibuixos i pintures del període de Dau al Set, i també un oli sobre tela de l’any 1953 que mostra un artista obsessionat amb els animals del seu cosmos imaginari.

De Calder, una pintura de l’any 1945 que l’artista va mantenir al seu estudi durant molts anys, conviu amb una selecció de guaixos, que van des de l’any 1953 al 1974, en què Calder demostrava que era capaç de reflectir el moviment més enllà dels seus mòbils.

 

Text de la comissària Pilar Parcerisas:

 

CALDER I PONÇ

MÀGIA DIÜRNA I NOCTURNA

                Hi ha artistes que podrien coincidir en ser dues cares ben diferents d'una mateixa moneda. Aquest és el cas d'Alexander Calder (Filadèlfia, 1898 - Nova York, 1976) i Joan Ponç (Barcelona, 1927 - Saint-Paul-de-Vence, 1984). Si bé ambdós no compartiren una amistat personal, desplegaren un repertori d'afinitats electives il·luminades per un amic comú i model per als artistes que reprenen l'avantguarda de postguerra, com són els components de la revista Dau al Set (1948-1951). Aquest amic que estableix un pont entre una i altra generació és Joan Miró.

                Miró i Calder es conegueren a París, on aquest darrer visqué entre 1926 i 1933 i creà el seu famós Circ en miniatura (1926-1931), amb personatges i animals fets amb filferro i materials pobres diversos, un giny gairebé teatral que —gràcies a la formació de Calder com a enginyer mecànic— permetia una representació en moviment. Calder imagina sobre una pista un món animat. Ho fa per divertir-se i aboca tot el misteri de la infantesa en aquest escenari del sentit lúdic de la vida.

                Miró portà Calder a la seva masia de Mont-roig, on durant una estada el setembre de 1932 aquest feu una representació del seu circ per als Miró i pagesos veïns, espectacle que el mateix Miró qualificà de "veritable representació popular". A continuació, el portà als seus cercles de l'ADLAN i dels arquitectes d'avantguarda de Barcelona i propicià una altra representació a la sala dels GATCPAC.  L'1 i 2 de febrer de 1933 Calder presentà obres a la Residencia de Estudiantes de Madrid i feu  una nova representació del circ, que repetí a Barcelona els dies 11 i 12 de febrer, amb motiu de l'exposició de dibuixos i escultures que Miró li organitzà a la galeria  Syra i que s'inaugurà el 13 del mateix mes.

                Miró coincideix amb Calder en crear un univers cosmogònic en què aquest darrer expressa de manera gestual i sígnica formes simbòliques del sol, la lluna, els estels o els planetes mitjançant espirals, formes dinàmiques, cercles i esferes que donen una visió poètica i cinètica de l'univers. Miró serà qui obrirà els ulls a l'avantguarda als joves artistes i escriptors de Dau al Set: Brossa, Ponç, Tàpies, Cuixart, Tharrats, Puig, en uns obscurs anys quaranta de la immediata postguerra espanyola. Els pintors de Dau al Set seran escollits, al costat de Miró,  Dalí i Torres-García, per participar al VII Salón de los Once que promou Eugeni D'Ors des de l'Academia Breve de la Crítica de Arte, que se celebra el 1949 al Museo Nacional de Arte Moderno de Madrid. És el primer cop que aquest saló enllaça els pintors de l'avantguarda històrica d'abans de la Guerra Civil espanyola amb els joves rupturistes de la postguerra. Per primera vegada les pintures de Joan Ponç es veuran a Madrid.

                Calder i Ponç comparteixen la passió pel circ i per aquest univers de cosmogonies heretat de la poètica mironiana: llunes, sols, estels, serpents, arlequins i animals del repertori circense. Diríem que en Calder hi ha una nocturnitat diürna, mentre en Ponç la nit és una realitat ben fosca, il·luminada pel somni que brolla del seu interior, poblat d'éssers fantàstics. El Circ de Calder és lúdic, en canvi el de Ponç és metafísic. Calder expressa irònicament el seu sentit lúdic mitjançant formes orgàniques, mentre el concepte de joc en Ponç és més calculat i matemàtic, com en els escacs, o lliurat a l'atzar de les cartes de joc.

                La màgia diürna de Calder i la nocturna de Ponç es donen la mà per expressar el lligam profund que uneix els artistes d'avantguarda quan volen donar a entendre la complexa relació de l'home amb l'univers.

 

PILAR PARCERISAS

Crítica d'art i comissària d'exposicions

 

 

 

CALENDARI DE FIRES